"Mai, mentre haguem de seguir formant part d’aquest abocador d’ignorància, faré ni un pas enrere en qüestió de cultura i identitat. Mai a la vida"
Malvolgut Ministre Wert,
Li recordaré unes paraules que vostè mateix va dir
el passat 11 de juliol del 2010 al Campus de la FAES, dins la presentació de “La
sociedad española ante la agenda de reformas”. Vostè va tenir les santíssimes
pilotes gegants de dir això: “La comunitat educativa no pot ser democràtica”.
Ja està. Podria acabar aquesta carta oberta aquí mateix i tothom pensaria que
vostè és un paio que passava per aquí després del 1939.
Puc estar d’acord amb vostè en un punt: La democràcia
és una merda. Està sobrevalorada. Com a mínim la democràcia que vosaltres
enteneu i apliqueu. No aprofundiré gaire. Només dir que hi ha unes vint
famílies a tota Catalunya que han fet instàncies per poder escolaritzar els
seus fills en castellà. I juraria que només unes cinc o sis famílies han portat
aquesta situació a la Justícia. I me la sua molt que enlloc de cinc siguin
dotze o vint-i-quatre. Només a la ciutat de Barcelona, al 2010, hi havia prop
de 240.000 alumnes. I això només és el 19.9% dels escolars a tota Catalunya. Comprendrà,
doncs, que les cinc, dotze o vint-i-quatre famílies no són una dada
significativa, per molts estadístics que faci servir. I molt menys són dades
democràticament viables per a fer una anihilació tan salvatge com la que vostès
proposen.
Vostè no està sol en això, Ministre. Tota la
responsabilitat és seva, només faltaria. Però, si li va bé, faci arribar aquest
missatge als membres del Govern: Vostès són uns ignorants desgraciats sense
respecte per a res. A Catalunya, qualsevol nen de set anys ja parla més idiomes
que el propi President del Govern. El vostre ambaixador al Regne Unit , el
immens Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde -tela-, ni tan sols sap parlar
anglès. Això manifesta la vostra falta absoluta de respecte per qualsevol altra
llengua o cultura que no sigui la vostra pròpia. Tot molt (in)digne d’aquells règims feixistes que
pensàvem haver oblidat per sempre. Vostès es creuen el puto melic del món. I
deixi’m dir-ho clar: Aquest país vostre, és una sobirana merda.
Faig una crida a tots aquells treballadors
encarregats de l’educació dels nostres petits. Insubmissió. Ni un maleït pas
enrere en aquest tema. La intenció és aniquilar-nos, sense més. Sense parpellejar
ni un instant. Els que han treballat per tenir aquest sistema educatiu d’immersió
lingüística, i els que encara han d’arribar a les nostres escoles, no mereixen
la vergonya que vostès ofereixen constantment.
Jo ja n’estic ben tip. Com deia el nostre estimat galaico-catalán, Rubianes, a mi la
unitat d’Espanya em sua la polla per davant i per darrera. Però una cosa els hi
dic ben clara. Mai, mentre haguem de seguir formant part d’aquest abocador d’ignorància,
faré ni un pas enrere en qüestió de cultura i identitat. Mai a la vida. Ni que
sigui pel meu avi.